Com podem ajudar als familiars?
Observar el pacient
En un primer moment, i per poder realitzar una intervenció precoç, és important que quan s'observi que un familiar presenta conductes estranyes, diu incoherències o tendeix a poc a poc a l'aïllament, es consulti un metge o un especialista, un centre de salut mental o a un hospital per poder valorar si pot ser l'inici d'una patologia psiquiàtrica.
Informar-se sobre la malaltia
Si un familiar és diagnosticat d'esquizofrènia, demanar informació sobre la malaltia als professionals i obviar «antics tabús» i informacions tergiversades o sensacionalistes.
Evitar situacions de conflicte
Intentar, en la mesura que sigui possible, les situacions de conflicte a la família per reduir els factors estressants que influeixen de forma contraproduent en l'evolució de la malaltia. No és recomanable ni una sobreprotecció excessiva ni una conducta passiva davant de la persona amb esquizofrènia.
Motivar el pacient
Perquè prengui la medicació i seguiu els controls psiquiàtrics i psicològics
Fer un esforç per entendre la situació
Intentar conèixer el comportament del pacient, sense recriminar-lo ni burlar-se'n, ja que ningú no és culpable d'aquesta malaltia.
No donar-li la raó ni negar allò que fa
En aparèixer els símptomes psicòtics no es tracta de donar-li la raó ni de negar-li allò que està dient; cal explicar-li que s'entén com se sent i que per aquest motiu se'l vol ajudar. Després, és important contactar amb el vostre metge, o si el trastorn psiquiàtric del malalt està molt descompensat, avisar el servei d'urgències perquè el visitin ràpidament en un centre hospitalari.
Acceptació de la malaltia
Les famílies que aconsegueixen acceptar la malaltia del seu familiar aconsegueixen desenvolupar una esperança realista tant per al pacient com per a ells mateixos, i entenen que és possible fer front a la malaltia i vèncer-la
