ESQUIZOFRÈNIA

Milers d’anys enrere, qualsevol tipus de comportament que fos diferent del que es considerava normal, era etiquetat com un comportament demoníac o un càstig diví. Gràcies a la ciència i investigació, a dia d’avui, s’ha demostrat que aquest trastorn té un origen i unes causes.El primer cop que es registren símptomes del que avui en dia es consideraria esquizofrènia va ser l’any 1400 AC a l'Ayur-Veda de l’antiga Índia. En aquell moment, es va considerar que la solució es trobava en la meditació i en la realització d’encantaments. No va ser fins a l’any 1856 quan es va introduir el terme de demència precoç amb l’objectiu de catalogar el comportament que va presentar un adolescent quan es va tornar molt apàtic, callat i asocial. L’any 1911, Bleuler va substituir el terme demència precoç per esquizofrènia. Al principi del segle XX, l'esquizofrènia es tractava introduint a la víctima en la banyera i l’exposaven a canvis d’aigua molt freda i molt calenta. L’any 1950, es practicava una lobotomia, on es tallaven les connexions entre l’escorça prefrontal i la resta del cervell. L'any 1952, es van determinar els diferents tipus d’esquizofrènia.Fins fa relativament poc, no es trobava cap explicació a l’aparició d’aquest trastorn i en determinades situacions, es creien que la persona simplement estava boja i s’aplicaven teràpies molt agressives.